Steven Pinker

Plantilla:Infotaula personaSteven Pinker

(2023) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Steven Arthur Pinker Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 setembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Montreal (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBoston Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCanadà
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Harvard - psicologia experimental (–1979)
Universitat McGill - psicologia (–1976)
Dawson College (en) Tradueix - Diploma of College Studies (en) Tradueix (–1973)
Wagar High School Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiStephen Kosslyn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPsicologia experimental, psicologia evolucionista i lingüística Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Cambridge Modifica el valor a Wikidata
OcupacióLingüística, psicologia experimental
OcupadorUniversitat Harvard (2003–)
Universitat de Califòrnia a Santa Barbara (1995–1996)
Universitat de Stanford (1981–1982)
Institut de Tecnologia de Massachusetts (1979–2003) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentAteisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
13 novembre 2019Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya
23 gener 2018Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJess Gropen (en) Tradueix, Kyle Cave, Michael J. Tarr, Karin J. Stromswold (en) Tradueix, Gary Marcus, Michael T. Ullman, Ann Senghas, Jennifer B. Ganger (en) Tradueix i Jaemin Rhee (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRebecca Goldstein (2007–)
Ilavenil Subbiah (1995–2006)
Nancy Etcoff (1980–1992) Modifica el valor a Wikidata
GermansSusan Pinker Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webstevenpinker.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0684348 TMDB.org: 269112
Facebook: Stevenpinkerpage Twitter (X): sapinker TED: steven_pinker Goodreads author: 3915 Modifica el valor a Wikidata

Steven Arthur Pinker[1] (Mont-real, Quebec, 18 de setembre del 1954) és un psicòleg experimental, científic cognitiu, lingüista i escriptor quebequès. És professor del Harvard College i titular de la Johnstone Family Chair, del departament de psicologia de Harvard University.[2] És conegut per la defensa enèrgica que fa de la psicologia evolutiva i de la teoria computacional del cervell.

Acadèmicament, s'ha especialitzat en cognició visual i en psicolingüística, i ha tractat temes com la imatgeria mental, el reconeixement de formes, l'atenció visual, el desenvolupament del llenguatge en els infants, els fenòmens regulars i irregulars del llenguatge, les bases neurals de les paraules i la gramàtica, i la psicologia de la insinuació i l'eufemisme.

Ha publicat dos llibres tècnics en què proposa una teoria general de l'adquisició del llenguatge i l'aplica a l'aprenentatge infantil dels verbs. En particular, l'estudi que fa amb Alan Prince el 1989 critica el model connectivista sobre la manera com els nens adquireixen el passat dels verbs en anglès, amb l'argument que els infants fan servir regles predeterminades, com ara l'addició d'-ed per fer formes regulars, a vegades equivocadament, però estan obligats a aprendre’s les formes irregulars una per una. En els seus llibres, molt populars, ha defensat que la facultat humana del llenguatge és un instint, un comportament innat modelat per selecció natural i adaptat a les nostres necessitats comunicatives. És autor de set llibres de divulgació general, cinc dels quals, The Language Instinct (1994), How the Mind Works (1997), Words and Rules (2000), The Blank Slate (2002) i The Stuff of Thought (2007), descriuen aspectes del camp de la psicolingüística i inclouen, entre moltes altres coses, explicacions accessibles de la seva recerca. El sisè llibre, The Better Angels of Our Nature (2011), defensa la idea que la violència en les societats humanes en general no ha fet més que minvar amb el temps, i estableix sis causes principals per a aquest descens (el procés de pacificació, el procés civilitzador, la revolució humanitària, la llarga pau, la nova pau, i la revolució de drets). En el seu setè llibre, The Sense of Style (2014), dona una argumentació científica i psicològica de per què molta de la literatura acadèmica i popular costa d'entendre.

Pinker és considerat un dels intel·lectuals més influents del món. Té premis de l'American Psychological Association, la National Academy of Sciences, la Royal Institution, la Cognitive Neuroscience Society i l'American Humanist Association. Ha format part del consell editorial de diverses publicacions periòdiques i dels consells assessors de diferents institucions. Sovint participa en debats públics sobre ciència i societat.

  1. «Steven Pinker». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Steven Pinker». Department of Psychology Harvard University. Arxivat de l'original el 3 de juny 2015. [Consulta: 7 maig 2015].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search